La moneda justa i els esdeveniments independents
Una moneda justa té una probabilitat d'1/2 (50 %) de caure cara i 1/2 de caure creu. El que és important és que cada tirada és independent: la moneda no té memòria. Si han sortit cinc cares seguides, la sisena tirada continua sent 50 i 50.
Creure el contrari es diu fal·làcia del jugador: pensar que «ja li toca» a la creu. El que sí que és cert és que cinc cares seguides, vistes per endavant, són un esdeveniment poc probable (3,125 %). Però un cop han passat, aquestes cinc tirades són passat i no influeixen en la següent.
Quantes cares seguides: la regla 1/2^n
Com que les tirades són independents, les probabilitats es multipliquen. Per a n cares seguides (o n creus, o qualsevol seqüència concreta que triïs per endavant) la probabilitat és 1/2 multiplicat per si mateix n vegades, és a dir 1/2^n.
| Tirades seguides | Compte | Probabilitat |
|---|---|---|
| 1 cara | 1/2 | 50 % |
| 2 cares | 1/4 | 25 % |
| 3 cares | 1/8 | 12,5 % |
| 4 cares | 1/16 | 6,25 % |
| 5 cares | 1/32 | 3,125 % |
| 6 cares | 1/64 | 1,5625 % |
| 8 cares | 1/256 | aprox. 0,39 % |
| 10 cares | 1/1.024 | aprox. 0,098 % |
Compte amb una trampa freqüent: 1/32 és la probabilitat que les primeres cinc tirades siguin cares, però si tires moltes vegades, una ratxa de cinc d'iguals en algun moment és normal. En 100 tirades, la probabilitat que aparegui en algun lloc una ratxa d'almenys 5 del mateix costat (cares o creus) ronda el 97 %, i d'almenys 6 ronda el 81 %. Una ratxa llarga en una sèrie llarga no és senyal que la moneda estigui trucada.
Un dau i la probabilitat de treure almenys un 6
Un dau de sis cares just dona cada número amb probabilitat 1/6, aproximadament 16,7 %. Per saber la possibilitat de treure almenys un 6 en diverses tirades, convé calcular el contrari: la probabilitat de no treure cap 6 en totes les tirades, que és (5/6) elevat a la quantitat de tirades, i restar-la a 1.
Amb 4 tirades: 1 − (5/6)^4 = 1 − 625/1.296 = 0,5177, o sigui aproximadament 51,8 %. És a dir, tirant un dau quatre vegades és una mica més probable treure un 6 que no treure'l.
| Tirades d'un dau | Probabilitat d'almenys un 6 |
|---|---|
| 1 | aprox. 16,7 % |
| 2 | aprox. 30,6 % |
| 3 | aprox. 42,1 % |
| 4 | aprox. 51,8 % |
| 6 | aprox. 66,5 % |
| 8 | aprox. 76,7 % |
Fixa't que amb 6 tirades no arribes al 100 %: sis possibilitats d'1/6 no sumen una certesa. Cada tirada nova només redueix una mica la probabilitat de continuar sense cap 6.
Dos daus: per què el 7 és la suma més freqüent
Amb dos daus de sis cares hi ha 6 × 6 = 36 combinacions igualment probables. Les sumes no són igualment probables perquè algunes es poden formar de més maneres. El 2 només surt amb 1+1; el 7 surt amb 1+6, 2+5, 3+4, 4+3, 5+2 i 6+1, sis formes diferents.
| Suma | Combinacions | Probabilitat |
|---|---|---|
| 2 | 1 de 36 | aprox. 2,8 % |
| 3 | 2 de 36 | aprox. 5,6 % |
| 4 | 3 de 36 | aprox. 8,3 % |
| 5 | 4 de 36 | aprox. 11,1 % |
| 6 | 5 de 36 | aprox. 13,9 % |
| 7 | 6 de 36 | aprox. 16,7 % |
| 8 | 5 de 36 | aprox. 13,9 % |
| 9 | 4 de 36 | aprox. 11,1 % |
| 10 | 3 de 36 | aprox. 8,3 % |
| 11 | 2 de 36 | aprox. 5,6 % |
| 12 | 1 de 36 | aprox. 2,8 % |
Altres dades que surten de la mateixa taula: treure dos sisos és 1/36 (aprox. 2,8 %), treure dos números iguals (un doble) és 6/36 = 1/6, i treure almenys un 6 en una tirada de dos daus és 11/36 (aprox. 30,6 %), igual que tirar un dau dues vegades. Tirar un dau de 12 cares no és el mateix que tirar-ne dos de 6: el d12 dona el 7 amb 1/12 (aprox. 8,3 %), mentre que 2d6 el dona amb 1/6.
Daus de rol: d4, d6, d8, d10, d12 i d20
El número després de la «d» és la quantitat de cares: un d20 dona un número de l'1 al 20 amb la mateixa probabilitat, o sigui 5 % cada un. La mitjana d'un dau de n cares que va de l'1 a n és (n + 1) / 2: 3,5 per a un d6, 10,5 per a un d20.
Molts jocs de rol fan servir la regla d'avantatge i desavantatge: tires dos d20 i et quedes amb el més gran (avantatge) o el més petit (desavantatge). Els càlculs, sobre 400 combinacions possibles, són aquests:
| Objectiu | Un d20 | Amb avantatge | Amb desavantatge |
|---|---|---|---|
| Treure 11 o més | 50 % | 75 % | 25 % |
| Treure 15 o més | 30 % | 51 % | 9 % |
| Treure un 20 | 5 % | 9,75 % | 0,25 % |
| Mitjana del resultat | 10,5 | 13,825 | 7,175 |
L'avantatge no suma 10 punts: per necessitar un 11 o més, passa del 50 % al 75 %; per a un 20, del 5 % al 9,75 %. L'efecte és més gran quan l'objectiu és al mig de l'escala. A més, l'eina no aplica cap regla de joc, així que per fer això tira dos d20 i queda-te tu amb el més gran o el més petit.
Com fer servir Cara o creu, Tirada de daus i Nombre aleatori
- A «Cara o creu» tria quantes monedes vols (fins a 10) i toca «Tira la moneda» o prem la barra espaiadora. Es mostra cada moneda, el resultat resumit i, a sota, el compte acumulat. Amb «Reinicia el compte» comences de zero.
- A «Tirada de daus» tria la quantitat (d'1 a 10) i les cares (4, 6, 8, 10, 12, 20 o 100), i toca «Tira». Veus cada dau, el total i un historial de tirades que pots buidar amb «Esborra l'historial».
- A «Nombre aleatori» defineix el mínim, el màxim (tots dos inclosos) i la quantitat. Si vols que no es repeteixin, activa «Sense nombres repetits» i toca «Genera».
- Per comprovar les taules d'aquesta guia, tira 10 monedes moltes vegades: el més comú és 5 cares (24,6 % de les tirades) i de 4 a 6 cares sumen aproximadament 65,6 %. Veure 0 o 10 cares passa aproximadament 1 de cada 512 tirades.
Tot es calcula al teu dispositiu, sense enviar res a cap servidor. El compte de la moneda i l'historial de daus es perden en recarregar la pàgina.
Decidir alguna cosa de manera justa
Per a dues opcions, cara o creu és el més senzill. Per a més, fes servir un dau o un nombre aleatori assignant una opció a cada número. Un truc útil: si tens quatre opcions, tira una moneda dues vegades (CC, CX, XC, XX) o un d4. Si en tens cinc o més, millor un nombre aleatori amb el rang exacte.
Convé que el sorteig sigui visible: que tothom vegi la pantalla i que les regles s'acordin abans de tirar (quin costat és cada opció, i que val la primera tirada). Canviar d'idea després de veure el resultat treu tota la justícia. Per a sortejos amb conseqüències legals o davant de notari no n'hi ha prou amb una eina en línia.
Què significa aleatori al navegador
Un ordinador no tira res: fa servir un generador de números aleatoris. En el cas de Tirada de daus i Nombre aleatori, el lloc fa servir el generador criptogràfic del navegador, pensat perquè els resultats no es puguin predir i perquè cada número del rang tingui la mateixa probabilitat. La moneda fa servir el generador de números aleatoris del navegador amb un 50 % per a cada costat.
Dues advertències honestes. Primera, a la moneda l'animació és només visual: el resultat es decideix abans que giri. Segona, amb poques tirades el normal és que el resultat es vegi desigual: en 100 tirades de moneda, el més habitual és entre 40 i 60 cares (prop del 96 % de les vegades) i no exactament 50.
Preguntes freqüents
Si han sortit cinc cares seguides, és més probable que ara surti creu?
No. Cada tirada és independent, així que la sisena té una altra vegada 50 % de cara i 50 % de creu. Pensar el contrari és la fal·làcia del jugador.
Quina és la probabilitat de treure 3 cares seguides?
És 1/2 × 1/2 × 1/2 = 1/8, o sigui 12,5 %. Per a 5 cares seguides és 1/32, 3,125 %.
Per què amb dos daus el 7 surt més que el 12?
Perquè el 7 es forma de sis maneres (1+6, 2+5, 3+4, 4+3, 5+2, 6+1) sobre 36 combinacions, 16,7 %, i el 12 només amb 6+6, o sigui 2,8 %.
Quina probabilitat hi ha de treure almenys un 6 en 4 tirades d'un dau?
1 − (5/6)^4, que és aproximadament 51,8 %. Es calcula restant a 1 la probabilitat de no treure cap 6 en les quatre tirades.
Els resultats de la moneda i dels daus són realment a l'atzar?
Es generen amb el generador de números aleatoris del navegador, sense biaix cap a cap cara. Serveixen per decidir i per jugar, però no com a constància d'un sorteig oficial.